Contra un pacte CiU-ERC

Aquesta entrada s’ha de posar en el seu context: abans del primer tripartit. I la vaig incorporar al bloc perquè era un document que permetia explicar l’article que vaig publicar el 20 d’agost passat  “Em vaig equivocar amb Iniciativa”.

El que ha passat després amb el desastre de l’Estatut i el finançament, i les continuades claudicacions d’ERC –començant per la vergonyant retirada de Carod del Govern, després d’haver fet una de les accions més dignes que podia protagonitzar un polític del meu país, com va ser entrevistar-se amb ETA per afavorir la pau al País Basc, que el poble de Catalunya li va premiar incrementant substancialment el seu suport electoral a les eleccions a les Corts espanyoles– donaria, és clar, per un altre document.

Contra un pacte CiU-ERC (desembre del 2003)

TEXT QUE VAIG ENVIAR A ALGUN DIRIGENT D’ERC –NO RECORDO A QUIN– A COMENÇAMENTS DE DESEMBRE DEL 2003

Em preocupa força un pacte CiU-ERC no solament perquè no hi estic d’acord i prefereixo el pacte de progrés (a mi que no em busquin per votar una altra vegada ERC si pacten amb CiU, i com jo em sembla que pensa força gent, fins i tot votants que abans votaven CiU), sinó perquè crec que si ERC opta per CiU perdrà bona part del que ha guanyat: el referent “sobiranista” en un pacte amb CiU seran els convergents i, encara que facin mans i mànigues per no semblar-ho, ERC sempre farà d’escolanet; en canvi, en un pacte amb PSC-ICV, ERC s’erigiria en l’únic referent sobiranista i, a més a més, amb un PSC afeblit i la possibilitat de fer un front ERC i ICV dins el govern per forçar els socialistes cap a una política més radical. És clar, que els socialistes haurien de fer un pas per facilitar-ho, i allunyar-se clarament dels sectors més jacobins del PSOE. Però que no em vinguin els convergents amb analogies amb Euskadi, que ni CiU és el PNB, ni Mas és Ibarrtetxe, ni el PSC és el PSOE d’Euskadi.

 

A més a més, ¿com poden justificar que CiU és “sobiranista” si una i altra vegada ha pactat amb el PP? (fins i tot durant la precampanya i la campanya electoral ha votat amb el PP a Madrid). L’únic que faria ERC aliant-se amb CiU seria donar als convergents una patent de “sobiranisme” que no es mereixen: CiU és, segueix essent, majoritàriament –i cada vegada més, no ens enganyem– una xarxa d’interessos. Mantenir-la és el seu objectiu pur i dur, i la resta és maquillatge. ¿Ja han pensat, a ERC, què passarà quan s’obri el meló dels processos per corrupció en què hi ha posada gent de CiU? El primer, el Cas Pallerols, que està a punt de solfa i on el segon de la llista convergent i cap de cartell per Madrid hi està emmerdat fins al monyo. ¿On quedaria la política de mans netes del Carod, un dia després de formar govern amb CiU, amb aquestes perspectives?

 I encara una altra raó: CiU controla la xarxa admnistrativa i d’interessos que ha teixit a la Generalitat en els 23 anys de govern convergent (en Fornas, en un article a l’Avui, explicava què va passar en aquest sentit al primer govern CiU-ERC, quan encara estava tot per fer i CiU ho va anar

teixint tot al seu favor…). El PSC, ERC i ICV serien nous tots tres al Govern i, tot i ser una feina difícil, si s’ho proposen, poden desmuntar aquesta xarxa o afeblir-la substancialment. En canvi, amb un pacte amb CiU, ERC estaria en mans dels qui tenen els fils d’aquesta xarxa. Encara que formalment donin l’oro i el moro a ERC, i totes les conselleries i més, qui ho controlarà de debò serà l’aparell convergent. Perquè aquest és hores d’ara un dels objectius prioritaris de CiU.

 

Bé. Ja m’he desfogat. Com si no tingués res més que fer… Però em preocupa tot plegat, com em consta que li passa a molta gent que ha votat ERC. Sabia que podia passar això del pacte CiU-ERC, però vaig preferir seguir votant ERC perquè així reforçava un partit que crec que és sobiranista i d’esquerres (almenys el seu programa i les seves actituds fins ara m’ho feien pensar). En sé d’altres de més joves que jo que, tement que podria passar això del pacte amb CiU, van preferir votar ICV. Com t’he dit, si ERC pacta amb CiU, a mi que no em busquin més per votar-los. Prefereixo tornar a altres temps, quan no hi veia altra alternativa que optar per l’abstenció.