Quan vaig encetar aquest bloc, em vaig proposar, entre d’altres coses, deixar-hi constància de les meves lectures. No ho he complert, excepte en comptades ocasions. Voldria esmenar-ho. No sé si ho aconseguiré.
Trio, per tornar-hi, un llibre que ha passat desapercebut, probablement per dues raons: perquè s’ha encabit en la peculiar classificació de “llibre per a adolescents” i, sobretot, perquè l’autora en va confiar la publicació a una editorial valenciana, Edicions del Bullent. I, ja se sap; si voleu que un llibre en català no tingui difusió, que us el publiquin més enllà de les fronteres administratives de la Generalitat de dalt.
Shaudin Melgar-Foraster és professora de català a Toronto, al Canadà. I aquests fets personals influeixen en el llibre: un dels carrils de la trama argumental passa a Toronto i una de les dues adolescents protagonistes és filla d’una catalana afincada a la capital del Canadà anglòfon, En l’altre carril –el de més enllà del somni–, el català hi és present fins tal punt que l’altra protagonista, canadenca i anglòfona, l’ha d’aprendre per poder entendre’s amb els éssers d’un món que no és el seu.
Fins aquí els elements que vinculen el món de l’autora amb l’obra. No sé si n’hi ha més (o n’hi haurà més en el futur, perquè, segons Shaudin, les aventures de l’Anna i l’Alison tindran continuïtat). Això ens ho hauria de dir ella. Amb un pretext literari semblant al de l’Alícia de Lewis Carroll, el mirall –i la pantalla d’ordinador, som al segle XXI– és la frontera entre els dos móns on l’Anna i l’Alison viuran les seves descobertes. Una frontera que creuaran sovint per trobar-se, més enllà del somni, en un món fantàstic no tan diferent del nostre com podria semblar.
“Més enllà del somni” resulta una gran faula del nostre temps, amb històries de guerra i dominació, de llibertat i democràcia –en territoris governats per dones–, de racisme i esclavatge, d’immigració amb i sense papers, de lluita per l’alliberament… Com en Carroll, la faula es desenvolupa més enllà de l’espill, però aquí s’acaba el paral·lelisme. El món fantàstic que descriu la Shaudin és molt més proper al nostre, tot i els elements d’irrealitat que el constitueixen. El viatge –els viatges, en aquest cas– de les dues protagonistes és ple d’aventures i personatges terribles o entranyables, que en alguns casos –com ara Tam, el nen contador d’històries– ens recorden Les mil i una nits.
I, en el fons de tot, la novel·la resulta una història d’iniciació en què dues adolescents passen de no poder-se veure a aprendre plegades que el món és molt més complex, i interessant, que les picabaralles mútues. I que només la col·laboració les pot ajudar a treure’n l’entrellat i, alhora, sortir-se’n de les situacions més compromeses.
El relat que ha teixit laboriosament la Shaudin és molt ric des del punt de vista del treball literari, amb recursos i punts de vista diversos. En destaca l’ús que fa del diari personal que escriu l’Anna i acaba sent, no només un relat de fets que contribueix a fer avançar la història –les històries– , sinó un altre personatge, interlocutor de la protagonista quan no té a qui més comunicar les seves cabòries.
Un llibre, doncs, força recomanable. I no només per als lectors adolescents. Potser ja és hora que superem aquesta absurda frontera que tantes vegades ens priva als grans de les meravelles pretesament destinades als més joves o als petits.
Veig que has donat molta rellevància a les qüestions polítiques (com per exemple el contrast dels sistemes de govern); és un aspecte una mica gul·liverià que a mi també em va cridar força l’atenció.
Sigui com sigui, jo també penso que els llibres són bons o no, no hi ha més categories. La recomanació per edats és un “a partir de” que no ha d’excloure els més grans.
Una salutació cordial
Crec que, quan la qualifico d’història d’iniciació, faig també referència a d’altres aspectes més personals. Potser hi hauria d’haver incidit més: l’amistat, la superació de les barreres socials i l’individualisme, la hipocresia d’alguns adults (el director de l’escola per exemple)… És una novel·la prou rica de matisos i situacions com per endinsar-se en molts altres aspectes que, a l’hora de triar, potser he descuidat.
Benvolgut:
Potser he explicat malament el meu punt de vista: la reflexió política em va cridar l’atenció, però positivament. És un aspecte poc habitual que crec que val la pena de destacar, sense per això treure mèrit o valor a cap altre aspecte.
Cuando lo leí me pareció un libro estupendo y, por supuesto, completamente al margen de edades.
Disfruté enormemente con su lectura y reflexioné sobre muchas cuestiones que suceden en “este lado del espejo”, aunque Shaudin las plantee “en el otro”.
http://nabarra.blogspot.com/2008/08/ms-enll-del-somni.html
Gràcies, Humbert, per comentar el llibre a pesar d’estar editat per una editorial valenciana.
Només voldria afegir que les editorials valencianes ens hi esforcem força per esborrar aquesta frontera.
També he sentit a dir a editorials catalanes que la frontera realment és entre dins i fora de Barcelona. O potser grans o petites?
En qualsevol cas, per a Bullent, les obres que editem són molt importants i tenen el suficient ressò per dur més de 25 anys editant.
Per cert, ens ha comunicat l’autora que ha sortit ja la traducció a l’anglés de “Més enllà del somni”
Jo també he llegit “Més enllà del somni” i he de dir que m’ha agradat molt.
Fa molt temps, anys, que ja no sóc una adolescent 🙂 i el llibre m’ha semblat fantàstic.
És imaginatiu i de bon llegir… fa rumiar i somriure en més d’una ocasió… té mil matisos i situacions prou originals i ben plantejades que et fan venir ganes de saber més, d’anar més enllà.
Un llibre fresc i per a totes les edats.
El llibre val molt la pena. Si algun professor d’ESO (o algun mestre de primària) veu aquests comentaris, li aconsello vivament que el llegeixi i vegi com el pot utilitzar a classe: no solament és útil a literatura sinó per entrenar els alumnes a reflexionar sense prejudicis sobre coses tan diverses com les organitzacions polítiques, la família, la convivència escolar, l’enginy i la manera d’exercitar-lo, l’amistat i l’enemistat, la guerra i les seves causes… i moltes d’altres que ara no em vénen al cap però que sé que hi vaig pensar en llegir-la.
Veig que aquí hi ha uncomentari de l’editorial. heu pensat en la possibilitat de fer-ne una edició de tapa dura per a regal, amb el mapa perpendicular a com està ara i, si pot ser, amb unes bones il·lustracions? Ah, i poseu-hi l’índex!
Jo també he llegit Més enllà del somni i també crec que la classificació com a juvenil o infantil no està ben pensada. És una història familiar, per a tots: pares, fills, avis, nenes i nens.
Està plena d’aventura, tendresa i màgia a parts iguals.
Un llibre fermament recomanable.
Un regal amb el que segur que es queda bé.
I el millor: el detall de fer del català la llengua franca. M’ha encantat!!
Companys i companyes,
D’aquesta lectura n’hem fet una ressenya al nostre programa radiofònic TIRANT DE LLIBRES. Us la transcric a sota per si us interessa:
“ESPAI: LITERATURA CATALANA
SAHUDIN MELGAR-FORASTER
BIOGRAFIA
Aquest resum biogràfic l’he fet a partir de la informació que m’ha proporcionat la pròpia autora.
Va néixer a Barcelona durant el franquisme. Ja de petita era una nena molt moguda i valenta. També era simpàtica i estimava molt la seva família. Tot i això, odiava anar a l’escola -recordem que era l’escola feixista de l’època- amb tot el professorat parlant sempre un a llengua que ella no entenia. Afirma que aprenia més coses llegint llibres i amb la família que a l’escola. Esperava amb delit les vacances per marxar de Barcelona i anar al poble on podia moure’s a gust, jugar amb els animals i parlar en català a tothora amb els seus amics i amigues. Diu: “Com m’agradaven els estius! Em sentia lliure i feliç!”.
Malgrat no parar, també es dedicava a llegir molt,“moltíssim”, concreta ella. Va llegir llibres d’història que tenia el seu pare, de poesia catalana de la seva mare i llibres clàssics d’aventures, com ara El llibre del tresor d’Stevenson, que era un dels seus preferits. També explica que la seva família li llegia en català contes de fades il·lustrats per Arthur Rackhman quan era molt menuda. (Moment que aprofito per fer veure als pares i mares que tenen fills petits, la necessitat de fer-ho cada dia, perquè és un element educatiu i d’adquisició de sensibilitat de primer ordre). També va llegir una adaptació de Les mil i una nits. Per tant la primera llengua en la qual va aprendre a llegir va ser el català. L’espanyol el va conèixer a l’escola.
Tant bon punt va aprendre a llegir, es va posar a escriure contes quan només tenia sis anys i als dotze ja va escriure la seva primera novel·la. Després va passar uns anys sense escriure perquè es va dedicar a fer de ballarina de jazz. Més endavant va anar a viure al Canadà i va continuar escrivint en espanyol i en anglès, ja que el català ningú no l’entenia i va guanyar algun premi important de contes com del primer premi del Simposi d’Escriptores Hispanocanadenques. També assistia a conferències d’escriptors i escriptores d’aquest país i feia lectures públiques dels seus contes.
Després va posar-se a fer classes de català i va adonar-se que el seu alumnat aprenia més fàcilment si s’empraven les narracions a les classes i així, de mica en mica, va anar escrivint contes i va començar a pensar en nous projectes literaris quan, tot d’una, va tenir un somni. Un somni on hi sortien els personatges de Més enllà del somni. Quan aquest somni ja va ser prou complex i complet, el va portar a la realitat i va començar a escriure la novel·la. El fet de situar el català com a llengua comuna i el matriarcat en el govern dels països de món imaginat és un dels valors que ja destacarem més endavant.
També m’ha explicar tota la odissea per fer classes en llengua catalana a la Universitat de York a Toronto. No us podeu imaginar les traves que ha hagut se superar per aconseguir-ho. Si no eren els espanyolistes (els professors del Cervantes que hi ha per allà), era el poc interès en fer conèixer les classes. Finalment però, podem dir que, afortunadament, amb l’ajut de l’Institut Ramon Llull de la Generalitat de Catalunya, ja fa cinc anys que hi treballa d’una manera digna. Acabem amb les seves paraules: “Com podeu veure, el català sempre ha de lluitar per sobreviure, i no solament als Països Catalans.
[MÚSICA: Carl Orff – Carmina Burana – Oh Fortuna: 00,00 => 2,30]
RESSENYA DE MÉS ENLLÀ DEL SOMNI
Shaudin MELGAR-FORASTER, Més enllà del somni, Edicions del Bullent, col. L’Esplai, 39, Picanya, (L’Horta), 2008, 288 pàgs., 10,00 €.
Un cop llegit aquest volum ja veiem que ens trobem davant d’una obra molt interessant i prometedora perquè aquest volum constituirà el principi d’una gran carrera literària. I no ho dic només per les capacitats innates de l’autora, sinó pels resultats que ja ens van sabent: ja hi ha feta la segona part d’aquesta nissaga narrativa que pot seguir donant molt bons fruits. Ara bé, ja se sap que si estem en la llei del mercat, per poder publicar la segona part que ja esperem en candeletes, cal vendre el primer lliurament.
Si afirmo tot això és perquè no podem deixar de comparar aquesta novel·la amb altres nissagues que ha gaudir d’un notable èxit, i no solament en forma de llibres, com ara el cicle de la Matèria Obscura de Philip Pullman, una obra de referència per a l’autora, com ella mateixa m’ho confessava, però també hi trobem paral·lelismes amb l’obra general de Tolkien i en Els senyor dels anells en particular. També ens trobem que el relat que fa Tam, ens recorda a Xahrazad de Les mil i una nits. I encara hi podríem trobar alguna a relació amb la colla de volums de Harry Potter de J. K. Rowling. La relació entre fantasia i realitat i les aventures en què es troben immersos els i les protagonistes són d’un alt nivell que fan que qui ho llegeix no ho pugui deixar. I segur que no és cap problema el nombre de pàgines si l’emoció i la intriga impedeixen abandonar la història.
Aquesta novel·la és per a joves i per a gent adulta. Ja és sabut que més que parlar de literatura juvenil i d’adults, cal parlar de bona literatura i mediocre literatura. Més enllà del somni és literatura de la bona. Si no arriba a la matrícula d’honor és per problemes extraliteraris que afectarien a l’editorial que el va publicar: cal una revisió lingüística aprofundida que elimini les errades gramatical i de transcipció, posar-hi l’índex, no acabar el volum amb les últimes paraules de l’autora tot deixant algun full més en blanc i millorar els dibuix del món imaginat. També seria tasca editorial fer-ne una promoció com cal, feina que no ha d’assumir l’autora que ja fa prou escrivint-lo. Aquestes recomanacions s’haurien de tenir en compte quan se’n faci la segona edició. I com que és molt probable que els responsables de l’editorial m’estiguin escoltant, segur que en pendran bona nota i la segona edició incorporarà aquests aspectes.
Sobre la la consideració del català com a llengua comuna de tot aquest nou món no cal dir que sorprèn positivament, i no solament com a suplement d’autoestima per a les persones que el llegiran, sinó també per la coneixença de la gent d’altres països quan arribin les traduccions. Imaginem-nos per un moment un jove madrileny que li expliquen que hi ha un món on tothom s’entén en català. D’altra banda, el fet que les dones tingui càrrecs de la màxima categoria, diu molt a favor de les reivindicacions feministes. Fent el símil anterior, imaginem-nos quina hauria de ser la impressió que causaria a una jova saudí quan li diguin que les dones governen els països i ho fan bé.
Amb tot, la passió per les històries i la capacitat intel·lectual dels personatges que hi intervenen és un del altres grans encerts de l’obra. Potser hi ha un pèl massa de violència salvatge, tot i que no s’allunya gaire de la realitat medieval de la nostra història. Amb tot em pregunto si saber que un persona pot penjar-ne una altre pel sol fet de badar i no agenollar-se quan passa el cap, pot ser positiu per a una jove lectora. Amb tot, els canvis són constants ja que es passa de la brutalitat a la tendresa i al respecte més exquisit quan es canvia de registre temporal.
Per acabar diré que les referències autobiogràfiques són evidents: Toronto i la Universitat de York, Catalunya, la llengua catalana, etc. Fet que no treu cap importància a l’obra, al contrari, dóna una pàtina de realisme que contrasta amb el món imaginat.
Jesús (Xess), en un fragment d’un comentaria afirma: La història està plena de sensibilitat tant com d’emoció. L’aventura està pressent arreu, fins i tot on el llibre és més tranquil. Hi ha un entrellaçament de les històries i els escenaris amb mestria, es fa molt entenedor. I el millor és que igual el pot llegir i gaudir un nen, un jove o un adult.
A tots els que tingueu mainada, no importa l’edat ni el sexe, us recomano que els hi regaleu. I també als adults, evidentment.
Si al nostre públic oient vol tenir encara més comentaris sobre el llibre pot anar al buscador Google i li sortiran tot un seguit de pàgines que parlen d’aquesta extraordinària novel·la que no us podeu perdre.
Joan Rubiralta i Suriol
Més informació a : tirantdellibres@josoc.cat
o al Facebook, tot escrivint “TIR” a la finestra de “Cerca”.
Salut a tothom!
[…] llibres sobre la Franja En un ja llunyà apunt d’aquest bloc vaig fer públic el propòsit de comentar-hi, de tant en tant, els llibres que […]
[…] per posar-nos en el mapa de la repressió méws brutal. La Shaudin Melgar-Foraster, professora i escriptora catalana que viu al Canadà, ho deia amb contundència en una de les seves intervencions al grup de […]