Floren Aoiz parla de Lizarra-Garazi deu anys després

En un vídeo que ha penjat en la seva web, l’exdirigent d’Herri Batasuna Floren Aoiz analitza –des de la perspectiva de l’esquerra independentista basca– el que va suposar l’acord de Lizarra-Garazi entre les forces sobiranistes basques, que va fer possible la treva d’ETA del 1998, i les raons que –en la seva opinió– van portar al fracàs d’aquella possibilitat frustrada de pau per al poble basc. 

 

Floren Aoiz –segons explica ell mateix– va ser parlamentari foral navarrès entre els anys 1987 i 1997, va ser portaveu de la Mesa Nacional d’Herri Batasuna i va ser jutjat i empresonat el 1997 pel Tribunal Suprem fins al juliol del 1999, en què va ser posat en llibertat per decisió del Tribunal Constitucional. “Fa anys que vaig deixar la primera línia de la política i em dedico a escriure  –em diu en un correu–. He publicato dos llibres: “La Vieja Herida”, sobre els relats entorn de la conquesta de Navarra per tropes espanyoles el 1512, i “El Jarrón Roto”, sobre la transició postfranquista a Navarra, col·laboro en diversos mitjans de comunicació (“Gara”, “Euskadi Irratia”, “Infozazpi”, “Euskalerria Irratia”, “Euskal Telebista”…) dono xerrades, porto com puc la meva pàgina web i de tant en tant poso a Internet algun vídeo amateur como el que has vist”. 

 

Ara que, des de sectors sobiranistes bascos i des de la mateixa esquerra abertzale, es parla de reeditar d’alguna manera aquell pacte, és interessant escoltar l’opinió d’una persona que va ser dirigent i diputat d’Herri Batasuna durant aquella època i a qui el Regne d’Espanya va empresonar i retenir, entre d’altres ostatges, després de naufragar aquell procés. Com ara –després del darrer trencament de les negociacions i la treva del 2006– fa amb d’altres dirigents i militants de l’esquerra abertzale (o que els jutges i jutgesses espanyols, basant-se només en informes policials, diuen que ho són: “las entrañas de ETA”, segons la sentència del macrojudici del 18/98).

 

Podeu veure els dos vídeos al web http://www.elomendia.com/

 

També és molt interessant la declaració que l’anomenada Mesa de Maltzaga –que es va presentar tres mesos abans com a “òrgan d’intermediació que ha aconseguit reunir persones de todes les sensibilitats que conviuen en el moviment abertzale i que impulsa la col·laboració entre todes las forces sobiranistes”– va fer el 24 de juny passat, en complir-se el primer aniversari del trencament de la darrera treva d’ETA. O l’article “Desde Lizarra a Maltzaga pasando por Garazi”, de Xabier Berruezo Gambarte, membre d’Euskaria Fundazioa, publicat fa una setmana en diversos mitjans de comunicació bascos.

 

I també l’article de l’exsecretari general del sindicat LAB, vinculat a l’esquerra abertzale, Rafa Díez, que va publicar al diari “Gara” també en el desè aniversari de l’acord de Lizarra-Garazi. Tant ell com l’actual secretari de l’altre sindicat abertzale, ELA, Jose Elorrieta –que deixarà el càrrec en el congrés previst per novembre–, defensen –amb importants matisos i diferents condicions un i altre– la consolidació d’una mena de Lizarra-Garazi 2 com una de les vies per avançar cap a la resolució pacífica i democràtica del conflicte.

 

El mateix “Gara” publicava, en l’aniversari del pacte, un article del secretari de política institucional d’Eusko Alkartasuna –partit que integra el tripartit que governa a la comunitat autònoma basca–, Rafa Larreina, titulat “Lizarra-Garazi, apuesta con futuro”.