Acció Nacionalista Basca, a l’infern dels rebels

Tres dies després que es commemorés el desè aniversari del pacte de Lizarra-Garazi i quan s’incremeten les demandes en sectors sobiranistes bascos per la gens fàcil reedició d’aquell acord que va portar a la treva d’ETA del 1998, el Tribunal Suprem espanyol –com ben poca gent dubtava que es produíria– ha declarat il·legal el partit Acció Nacionalista Basca (ANB) i és a punt de fer el mateix amb el Partit Comunista de les Terres Basques. Una il·legalització que tindrà com a conseqüència, entre d’altres efectes antidemocràtics, el nou espoli per part del Regne d’Espanya d’aquells diners que va abonar fa ben poc a ANB per rescabalar el partit dels béns que li van ser expropiats pel franquisme.

 

 

Poca cosa més puc afegir pel que fa a aquesta nova barrabassada de l’imperialisme espanyol sobre el poble basc al que ja he anat dient en aquest bloc de forma reiterada. Només recomanar-vos llegir aquest article que ha penjat avui el diari “Gara” a la seva web, on Ramón Sola recorda com ANB i PSOE havien estat  aliats polítics durant la Segona República espanyola i l’exili basc. No sabria dir qui ha canviat més, si ANB o el PSOE, en aquest procés que va de l’any 1930 –data de fundació del partit basc ara novament il·legalitzat per un règim monàrquic suposadament “democràtic”– i l’actualitat. 

 

El Tribunal Suprem espanyol ha enllestit la seva sentència coincidint amb l’estada del president del Govern Rodríguez Zapatero a Istanbul, en una operació de revifada de l’anomenada Aliança de Civilitzacions. No sabem si amb el primer ministre turc Recep Tayyid Erdogan, i en companyia de l’ambaixador Joan Clos, hauran parlat sobre com s’ho va fer el partit islamista turc governant (Partit de la Justícia i el Desenvolupament) –una mena d’UDC de Duran i Lleida a la turca– per deslliurar-se de ser il·legalitzat pel Tribunal Constitucional de la República: els va anar pels pèls, perquè només un vot de l’alt tribunal els va salvar d’anar a parar a la clandestinitat com els bascos d’ANB, Batasuna i el que s’hi assembli ni que sigui remotament. O potser del que van parlar va ser de com l’imperi turc segueix mantenint a sang i foc el seu domini colonial sobre el poble kurd i altres pobles oprimits sota la seva sobirania. 

 

També és possible que hagin repassat junts algunes sentències del Tribunal Europeu dels Drets Humans d’Estrasburg condemnant la República de Turquia per atemptar contra les llibertats dels seus súbdits; com la de 9 d’abril del 2002, condemnant-la per la il•legalització del partit kurd HEP (Partit del Treball del Poble), que diu: “El Tribunal accepta que els principis defensats pel HEP, com el dret a l’autodeterminació i el reconeixement dels drets lingüístics, no són, per ells mateixos, contraris als principis fonamentals de la democràcia. Igualment, accepta que, si es considerés que la sola defensa dels principis esmentats comporta, per part d’una formació política, el suport a actes de terrorisme, es reduiria la possibilitat de tractar les qüestions que hi són relacionades dins el marc d’un debat democràtic, i es permetria als moviments armats monopolitzar la defensa d’aquests principis, cosa que seria obertament en contradicció amb l’article 11 (de la Convenció europea dels drets de l’home; llibertat de reunió i associació) i amb els principis democràtics en què es fonamenta”. O bé la notícia, d’ahir mateix, segons la qual la Unió Europea aconsellarà a la República de Turquia quins articles de la seva sagrada –i laica!– Constitució ha de reformar per poder aspirar a entrar en el selecte club de negocis europeu. Els de Brussel·les, que són molt seus, tal vegada –ara que s’hi han posat, en això de les constitucions, fins arribar a recomanar un disseny per la bandera del Kosova independent– ens podrien donar un cop de mà als soferts súbdits sotmesos a l’imperi del Regne d’Espanya tant si volem com si no.